Mostra tematica tl salf de letöra d'aurí dl 2026
La vera tl Iran é rota fora porvia di atacs de Israel y di USA, a chi che l'Iran á respognü cun rachetes che á gaujé de gragn dagns ala cité de Teheran.
L'escalaziun á porté tëma sura döt le monn deache ara á indeblí ciamó deplü la stabilité tl Oriënt Vijin. Dantadöt la situaziun sön la strënta de Hormuz á influenzé i prisc dl petröre globai y á porté malsegurëza economica.
Implü á le conflit peioré les tensciuns geopolitiches ajache aturs internazionai á metü man da strité porvia dles strategies y dles reaziuns poscibles. Scemia che les tensciuns politiches tëgn pro á l'Iran na storia de milesc de agn, caraterisada da impers importanc, tradiziuns filosofiches y svilup cultural, che an vëiga tla leteratöra persiana classica, tla poesia, tl'architetöra y tles formes d'espresciun artistica.
Tl salf de letöra dla Biblioteca provinziala él cina la fin d'aurí na cerna de libri sön chësc argomënt. An pó aposté i libri online o s'ai impresté fora dailó söl post.
Co vëgn pa a se le dé confins? Ci sozedel pa da trames les perts de linies de confin? Ci pratiches culturales y artistiches vëgnel pa sö te lercs de confin y ci rejims tecnics coliëia o stabilisëia pa contrades de confin? Le referat ejaminëia chëstes domandes da na prospetiva interdisciplinara - cun n'odlada ala storia dl'ert y dl'architetöra, al'inrescida sön les infrastrotöres y ai stüdi söl patrimone cultural.
Chësc vëgn stlarí cun dui ejëmpli: le Chicano Park demorvëia a San Diego/USA, olache na comunité de lauranc messican-americans reagësc al'emarginaziun cun grafic monumentai, sciöche ince l'Europa dl 19ejim secul, olache la ferata coliâ pian ia da Viena les lercs culturales dla monarchia asburgica tardia cina pro sü confins - chël ó dí da Lemberg cina Balsan y Trënt, da Liberec cina Trieste y Sarajevo.
Michael Falser, storich d'architetöra y d'ert, á studié a Viena y Paris, y á spo insigné y fat inrescides danterater a Minca, Turic, Heidelberg, Kyoto y Ottawa. Sü punc zentrai d'inrescida y de laur é la storia globala dl'ert y dl'architetöra dal 19ejim al 21ejim secul y ince i stüdi söl patrimone cultural y le mantignimënt di monumënc.
Tres la conversaziun condüj Waltraud Kofler Engl (Plataforma Patrimone Cultural y Produziun Culturala / Université Lëdia de Balsan).
N referat tl cheder dla ligna de leziuns Contrades de confin. Memoria, identité y chestiuns atuales che reverda i confins tl semester da d'isté merz — jügn 2026 dl'Université Lëdia de Balsan.
Na scomenciadia metüda a jí deboriada dala Biblioteca provinziala Dr. F. Teßmann y dala Plataforma Patrimone Cultural y Produziun Culturala.
© Chicano Park Day 2007, © Chicano Park Steering Committee"