Themenausstellung im Lesesaal: 80 Jahre Pariser Vertrag
Nach langen Verhandlungen unterschrieben am 5. September 1946 Karl Gruber, der österreichische Außenminister, und Alcide De Gasperi, der italienische Ministerpräsident, den Pariser Vertrag. Das „Gruber-De-Gasperi-Abkommen“ bildete den rechtlichen Rahmen für die heutige Südtirol-Autonomie. Artikel 1 des Pariser Vertrags garantiert der deutschsprachigen Bevölkerung der Provinz Bozen die Gleichstellung mit der italienischsprachigen Bevölkerung in Bezug auf die Verwendung der Muttersprache. Artikel 2 sieht autonome Gesetzgebungs- und Verwaltungsbefugnisse vor und Artikel 3 verpflichtete Italien unter anderem zur Überprüfung der Folgen der Option. Auf den Pariser Vertrag folgte 1948 das Erste Autonomiestatut, das jedoch den Großteil der autonomen Zuständigkeiten an die Region übertrug, wodurch viele Forderungen unerfüllt blieben. Erst mit dem „Südtirol-Paket“ und dem Zweiten Autonomiestatut von 1972 gelang es, einen grundlegenden Kurswechsel einzuleiten.
Die ausgewählten Medien zum Thema bleiben den gesamten September im Lesesaal ausgestellt.
Kuratierung der Ausstellung: Christina Hametner
Die ausgestellten Bücher können vor Ort ausgeliehen oder online vorgemerkt werden.
Foto: LPA/Fabio Brucculeri
Can foves’a n ultima zënza paroles? Co sentions’a la poejia tla rujenedes defrëntes, tl dessëni, tl sonn o tl muvimënt? La lingia de letures ½ Mittag che vën urganiseda per l undescejim iede tla chëurt de letura dla Bibliotech Provinziela Dr. Friedrich Teßmann va a crì la spuendes dl lingaz.
La rujenedes cumpanieia la scritura: les ie tlo canche cunton, cun sonns y paroles, cun ritms y meludies, cun si maniera de fé y de prejenté la frases. Les fej referimënt al mond, sotrissea regules y ti gëura ala leteratura la lerch per cunté stories. Sun paladina saral autores y artisć y artistes che porta dant tesć che à da nfé cun rujeneda y rujenedes. Co fejen pa a scrì canche n ie zënza paroles? Tosc iela tan inant, tosc l puderons scuvrì: danter i trei gusteies leterers deberieda tla chëurt dla Teßmann, ulache, danter café y brioche, pudons espluré la lueges danter la rujenedes y sëura si cunfins ora.
Ai 5 de setëmber restons Zënza paroles. I tesć dla prima sada ie unì cris ora tres n cuncors che ova nvià a se dé ju cun l sentimënt de vester zënza paroles. Danter chi che à fat pea vën nviedes y nviei a liejer dant la autëures y i autëures Maddalena Fingerle, Veronika Oberbichler, Laurin Schedereit, Ginevra Tarascio y Miriam Unterthiner. Armin Barducci prejënta traduj i tesć te dessëni, Giulia Tornarolli respuend cun l muvimënt. Muderazion de Nadia Rungger y Matteo Jamunno.
Ai 12 de setëmber chirons la luegia Danter la rujenedes. Eugenia Giancaspro, Patricia Mathes y Wolfgang Nöckler prejënta si poejies – per tudësch y talian, tl dialet y tla rujeneda di sënies taliana. Co vivons’a la poejia? Muderazion de Nadia Rungger.
Ai 19 de setëmber jons Sëura i cunfins dla paroles ora, cun soundtracks, comunicazion nia verbela, pruspetives dl mond di tieres y sperimënc linguistics, prejentà Mirko Giocondo, Rut Bernardi, Chiara Fa Cose y Lena Simonetti. Co cuntons’a zënza paroles? Muderazion de Matteo Jamunno.
La lingia de letures ½ Mittag ie na cunlaurazion danter la Lia Autores Südtirol SAAV y la Bibliotech Provinziela Dr. Friedrich Teßmann. L program dla undescejima edizion vën metù a jì da Matteo Jamunno y Nadia Rungger. La letures scumëncia uni sada dala 10:00 (ntreda: dala 9:30 inant) y vën metudes a jì cun ntreda liedia tla chëurt de letura dla Bibliotech Provinziela Dr. Friedrich Teßmann, via A. Diaz 8 a Bulsan; la manifestazions unirà tenides cun uni tëmp.