Da dagnora incá é ci che é gnü inrescí, descurí y publiché dala sciënza, sté a desposiziun tles biblioteches, ti archifs y ti museums. Tratan i secui él gnü coiü adöm y metü a desposiziun manoscric y libri, sciöche ince material d’archif y produc culturai da chëstes trëi istituziuns dla memoria. Dötes chëstes testemonianzes tradizionales dl’ativité y sapiënza umana costituësc le patrimone cultural de na certa aziun, regiun o n cer post.
Tl'era digitala porta pro i bojëgns nüs che se svilupëia tresfora di stüdi, dles inrescides y di prozesc d’insegnamënt de gran desfidades por les istituziuns nominades. Da öna na pert pita la digitalisaziun poscibilités nöies por le laur scientifich, la produziun, l’elaboraziun y la destribuziun de contignüs y ogec desponibli tl format digital. Dal’atra pert se damanera le svilup y l'ampliamënt de sorvisc nüs, le svilup de metodes d'azes automatisades y la fornidöra de stromënc tecnics y ambiënc de laur virtuai por mantigní visibli y da doré dötes les coleziuns de cënc de agn.
En ocajiun dl 60˚ aniversar dla coleziun Dr. Friedrich Teßmann dl’Academia dles Sciënzes Austriaca organisëia la Biblioteca Provinziala Dr. Friedrich Teßmann y l’ ÖAW n simposium sön les metodologies da sëgn tl ciamp dla digitalisaziun sön la basa di proiec da sëgn. Tla secunda pert nen vára indere di mudamënc funzionai tles istituziuns regionales ti ultimi secui da n punt d'odüda storich-cultural.
Flyer