La Biblioteca provinziela Teßmann tòl pert cun mo d’autra 16 istituzions de duta l’Europa al proiet dla Union europeica „Europeana Newspapers – A Gateway To Newspapers Online“ che à l fin de otimisé y scemplifiché la nrescida sun plates de zaites storiches digitalisedes.

La zaites da uni di ie na funtana de nfurmazion mpurtanta – no mé pervia che les cuntën nutizies atueles n cont dla cronica y politica locala o mundiela, ma nce ajache les ie testemunianzes dl passà y reprejentea a chësta moda fundamëntes de nrescida per tuédes storiches, soziologiches o linguistiches. Per alesiré l azes a zaites storiches y per scuné tl medemo mumënt l papier che manacia de se desfé à na lingia de biblioteches y d’autra istituzions ti ultimi ani scumencià a scanerisé de gran cuantiteies de zaites per les mëter a despusizion de si utënc y utëntes te na forma digitela.
Nsci à nce la Biblioteca provinziela Teßmann danter l 2006 y l 2011 digitalisà ntëur 1,5 milions de plates de zaites che la mët a despusizion dal 2010 sun l portal „Teßmann digital“. Plu che 40 zaites y revistes dl raion dl Tirol storich ie azessibles per i utënc/la utëntes tres chësc portal y possa unì crisses ora a na maniera saurida da na lista de tituli o tres la navigazion tl calënder. Davia che chësta plates digitalisedes ie al mumënt permò a despusizion coche documënc de imajes ne possa i tesć dla zaites nia unìi crisc tres automaticamënter cun paroles tlé, ma i muessa – avisa sciche si uriginei tla forma de papier – unì cialei tres un al iede. Chësc dëssa śën se mudé tres la partezipazion dla Biblioteca provinziela al proiet UE „Europeana Newspapers“ che se à tëut dant de fé a na maniera che l devënte puscibl fé na crissa mireda sun la plates. Oradechël vën la plates digitalisedes elaburedes cun na software per l recunescimënt automatisà de tesć (OCR – Optical Character Recognition) y per la segmentazion di articuli (OLR – Optical Layout Recognition). A chësta moda iel da una pert puscibl crì tres diretamënter i tesć tla zaites digitalisedes y dal’autra pert nce udëi la posizion de na parola tlé te n test y senialan per ejëmpl mé chëla abinedes te chëles che la parola crissa ie presënta tl titul o tl test de ntroduzion.
Na desfideda particulera per l recunescimënt automatisà di tesć ie l fat che na gran pert dla zaites storiches ie scrites tla vedla scritura tudëscia (Frakturschrift) che ne vën nia for recunesciuda avisa dala software-OCR. Perchël ie l’Università de Dispruch y la firma tudëscia CCS - Content Conversion Specialists GmbH sën tl lëur de miuré tl cheder dl proiet UE l recunescimënt automatisà di tesć de operes de stampa storiches y i resultac unirà documentei te n nsci tlamà Papier-Best-Practice che puderà unì nuzà coche basa nce da d’autra istituzins y te d’autri proiec per l azes automatisà a tesć digitalisei.
Canche l proiet UE sarà stlut jù puderà la biblioteches che tòl pert ala scumenciadiva mëter a despusizion per na nuzeda liedia plu che 18 milions de plates de zaites digitalisedes y azessibles per la nrescida tres l portal-culturel-europeich-online Europeana (www.europeana.eu). La Biblioteca provinziela Teßmann dajerà depò nce ite la plates dla zaites elaburedes tecnicamënter per na nrescida otimala te si portal „Archif digital dla zaites“ acioche i utënc y la utëntes posse nsci fé na crissa mireda tl patrimone digitalisà de zaites dla Biblioteca.

Istituzions che fej pert dl proiet:

Staatsbibliothek zu Berlin
National Library of Estonia
University of Helsinki, National Library of Finland
Bibliothèque Nationale de France
CCS Content Conversion Specialists GmbH
National Library of Latvia
University of Beograd
Landesbibliothek Dr. Friedrich Teßmann
University of Salford  
National Library of the Netherlands
Österreichische Nationalbibliothek
Staats- und Universitätsbibliothek Hamburg
National Library of Poland
LIBER Foundation
National Library of Turkey
Universität Innsbruck
The British Library
The European Library 

Deplù nfurmazions n cont dl proiet abinëis sun la plata web dl proiet UE sot a www.europeana-newspapers.eu.
Sce ëis dumandes n cont dl proiet pudëis cuntaté Karin Pircher (Karin.Pircher@tessmann.it).