
Dennison Ivan Rusinow
Italien und sein österreichisches Erbe 1919-1946
28.09.2016, 20:00
Bulsan, Biblioteca Provinziala Dr. Friedrich Teßmann
La traduziun por todësch dl liber „Italy‘s Austrian Heritage, 1919 – 46“, publiché da Dennison Rusinow dl 1969 pro la ciasa edituria „Oxford University Press“ é sëgn danman.
Rusinow stlarësc le tëmp dër confus dla storia taliana dal 1919 – 1946. Les provinzies rovades pormez do le 1918 Venezia Giulia y Venezia Tridentina ess pordert messü renforzé la Talia, mo se desmostra ester na fontana de deblëza che desdrüj te so paisc la democrazia parlamentara y danajëia i interesc de politica estera dla Talia. Degun govern talian do la vera ne ti ê ales desfidades dles provinzies nöies. Le liber baia de chësc falimënt y de sües conseguënzes. Al spliga sciöche chëstes provinzies á influenzé y ispiré le fascism talian. Al é ince n stüde sön les conseguënzes de pasciuns nazionalistiches scialdades sö tl‘Europa dla pröma pert dl 20jim secul, che é ince dër atuales tl’Europa post-comunista da incö do la fin dla Iugoslavia y dl’Uniun Sovietica.
Autur:
Dennison Ivan Rusinow (1930-2004) á fat le dotorat de storia contemporana dl 1963 tl’Université de Oxford (GB). Dal 1959 al 1988 él sté colaboradú tl Institut of World Affairs y tla sënta destacada internazionala dles Universités americanes. Te chësc tëmp ál lauré y vit tl Südtirol, sciöche ince a Belgrad, Zagreb y Viena. Do avëi lauré te de plü universités ti USA y tla Talia á Rusinow insigné dal 1988 cina süa emeritaziun tl zënter universitar por les relaziuns internazionales dl‘Université de Pittsburgh (Pennsylvania, USA).
Introduziun:
Eva Pfanzelter, professuria assistënta tl Istitut de storia contemporana dl’Université da Desproch.
Tema: "Dennison Rusinows 'Italien und sein österreichisches Erbe 1919-1946' - gestern und heute"
Bernd Schäfer, Professorial Lecturer, German Department George Washington University, Washington D.C. (tradutur)
Na manifestaziun dla Biblioteca provinziala Dr. Friedrich Teßmann en colaboraziun cun la ciasa edituria Athesia.
Rusinow stlarësc le tëmp dër confus dla storia taliana dal 1919 – 1946. Les provinzies rovades pormez do le 1918 Venezia Giulia y Venezia Tridentina ess pordert messü renforzé la Talia, mo se desmostra ester na fontana de deblëza che desdrüj te so paisc la democrazia parlamentara y danajëia i interesc de politica estera dla Talia. Degun govern talian do la vera ne ti ê ales desfidades dles provinzies nöies. Le liber baia de chësc falimënt y de sües conseguënzes. Al spliga sciöche chëstes provinzies á influenzé y ispiré le fascism talian. Al é ince n stüde sön les conseguënzes de pasciuns nazionalistiches scialdades sö tl‘Europa dla pröma pert dl 20jim secul, che é ince dër atuales tl’Europa post-comunista da incö do la fin dla Iugoslavia y dl’Uniun Sovietica.
Autur:
Dennison Ivan Rusinow (1930-2004) á fat le dotorat de storia contemporana dl 1963 tl’Université de Oxford (GB). Dal 1959 al 1988 él sté colaboradú tl Institut of World Affairs y tla sënta destacada internazionala dles Universités americanes. Te chësc tëmp ál lauré y vit tl Südtirol, sciöche ince a Belgrad, Zagreb y Viena. Do avëi lauré te de plü universités ti USA y tla Talia á Rusinow insigné dal 1988 cina süa emeritaziun tl zënter universitar por les relaziuns internazionales dl‘Université de Pittsburgh (Pennsylvania, USA).
Introduziun:
Eva Pfanzelter, professuria assistënta tl Istitut de storia contemporana dl’Université da Desproch.
Tema: "Dennison Rusinows 'Italien und sein österreichisches Erbe 1919-1946' - gestern und heute"
Bernd Schäfer, Professorial Lecturer, German Department George Washington University, Washington D.C. (tradutur)
Na manifestaziun dla Biblioteca provinziala Dr. Friedrich Teßmann en colaboraziun cun la ciasa edituria Athesia.