RuthVidesottMonikaObristNatascia Ralli
Les paroles y les parolates dl ann 2013 tl Südtirol


21.01.2014,

Ära, generazione debito y PISA
L 2013 à amarscé tl Südtirol la fin de na èra y l scomenciament de na nueva. La joneza taliana à messù vedei ite che ala à da porté n gran peis sciche “generazion debic”. Y i ladins à podù se ralegré per i bogn resultac pro l stude PISA – les paroles y les parolates dl ann tl Südtirol é vegnudes litedes.
25 agn à duré la èra de Luis Durnwalder. La èra de Arno Kompatscher sarà, sciche al per, plu curta. L 2013 é sté n ann de de gran mudazions per l Südtirol. Chest él ence sté da vedei pro les propostes che é vegnudes fates per la parola dl ann. Y perchel à la juria cernù « Ära » (èra) sciche parola dl ann, sceben che « Erneuerung » (renovament) essa giaté de plu oujes da la jent. Ma chesta parola fova bele steda tl 2008, tl ann dles lites provinziales da denant, parola y parolata dl ann tl medem temp.
Sciche parolata dl ann todescia él vegnù lité « Betteltourismus » (turism mendiant). Al é vei che l numer de petleri tles zités dl Südtirol é vegnù maiour. Ma da i mete sun l medem livel che i turisć che vegn te nosta provinzia per fé vacanzes, ascogn via i destins tragics che à fat ruvé truepes de chestes persones sun streda.
La juria taliana à lité „generazione debito“ (generazion debic) sciche parola dl ann. La joneza taliana à messù vedei ite ence tres les numeres tres plu autes de dejocupés che al é souraldut ela che messa porté l peis dla mont de debic che é vegnuda fata ti ultims dejenés. Y laprò él na generazion che se endebiteia enstessa tres inant: da una na pert daviache ala mess l fé per paié cosć basilars dla vita da vigni di, sciche n cuartier, dal’autra daviache l mond dl consum l’animeia con ofertes tres plu insistentes dla sort “compra encuei, paia en doman”. 
La parolata taliana dl ann taca endere adum con la brujadoia da Bulsan. Al ti vegn dit “termovalorizzatore” y no, sciche zenza, “brujadoia”. La parola “termovalorizzatore” dà l’imprescion che l fin plu important de chesta sort de implanc é la valorisazion dl ciaut, y no chel da vegnì ledi dl cioment. La parola ascon la realté y é perchel na parolata.
La juria ladina à lité PISA sciche parola dl ann. PISA é la scurteda per „Programme for International Student Assessment“ (program per la valutazion internazionala di studenc). Pro l ultim stude PISA tl Südtirol él souraldut sté la scola ladina che à abù dret de bogn resultac. Chest él da auzé fora tant deplù che i studenc ladins fej l test te n lingaz che ne é nia si lingaz dla oma.
La parolata ladina 2013 è endere “cubatura”. “Cubatura” fossa perdret na parola tecnica che fej da mesura per l dert da fabriché valch. Ma souraldut tles valedes ladines él entratant sovenz vegnù n sinonim per “speculazion”, dal moment che chest dert vegn marciadé per trueps scioldi. Na parola tecnica vegn adoreda per ascone via finalités manco nobles: perchel él na parolata.
Les istituzions che organiseia la lita (l Post linguistich dl Istitut Cultural dl Südtirol, l Istitut per la Comunicazion spezifica y multilinguism dl’ EURAC, la Biblioteca provinziala Dr. Friedrich Teßmann y la Repartizion ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia de Bulsan) ti dij dilan a dutes y a duc che à mané ite propostes per la parola y la parolata dl ann 2013 y envieia bele sen da tò pert ence pro la edizion dl ann che vegn.

Die Jury / La Giuria / La iuria:
Andrea Abel, Institut für Fachkommunikation und Mehrsprachigkeit, EURAC
Johannes Andresen, Landesbibliothek Dr. Friedrich Teßmann
Martin Sagmeister, Abteilung für deutsche Kultur
Eva Gratl, Oberschullehrerin und Publizistin
Monika Obrist, Sprachstelle im Südtiroler Kulturinstitut
Martina Irsara, Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia de Bulsan
Ruth Videsott Miribung, Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia de Bulsan
Gerda Videsott, Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia de Bulsan
Paul Videsott, Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia de Bulsan
Claudia Provenzano, Dipartimento Istruzione e Formazione italiana – Area Pedagogica
Natascia Ralli, Istituto di Comunicazione Specialistica e Plurilinguismo, EURAC
Isabella Stanizzi, Istituto di Comunicazione Specialistica e Plurilinguismo, EURAC