IMG_1209
Wählbarkeit („litabelté“), risparmio („sparagn“) y Antersasc - Les paroles, parolates y frases dl ann 2010 é litedes


19.01.2011,

Per l sest iade ti àn damané ai Todesc, Talians y Ladins de lité la parola y la parolata dl ann tl Südtirol. Per l prum iade àn ence chirì la frasa dl ann. I resultac respidleia dret ben cie che à fat rejoné tl Südtirol tratant l’ann 2010.

“Wir müssen sparen / Nos messon sparagné“ – chesta frasa àn audì n grumon de iadi tratant l 2010, te n temp con trueps budgets publics y privac che é vegnus mendri. N valgugn che à adoré chesta frasa à dé l’imprescion de pensé plu ai autri che a se enstesc – magari é ence chesta na caratersitica de nosta provinzia. “Nos messon sparagné” é perchel vegnù lité frasa dl ann 2010 per l lingaz todesch. Nia de morveia n’é la parola dl ann todescia: “Wählbarkeit / litabelté”. Chesta parola é chilò da nos o definida te na maniera massa puech clera, o touta massa avisa, tant che ala ti à dé da fé de plu iadi ai tribunai y ti à costé l post a trei consiadours provinziai. Desche parolata à la juria chirì fora chela ortiada ite l plu iadi: “Erreichbarkeit / azessibelté”. Con na “mioura azessibelté” végnel evoché valch che abelesc la realté y che pò avei ence si svantajes, sce ala vegn identificheda con stredes y autostredes ciamó plu leries, pistes d’areoport ciamó plu longes, plu tuniei, plu trafich, y te n temp olache vignun é bele da arjonje di y nuet tres fonin y facebook, él trueps che veid te na “azessibelté” ciamó plu grana n problem, desche les truepes ousc per chesta parola à desmostré.

Con l’„azessibelté“ à ence da fé les dezijiouns dla juria ladina. Parora dl ann é vegnuda liteda Antersasc. La “urbanisazion” tres na streda d’azes dla mont d’Antersasc tl raion de sconanza UNESCO à gaujé de gran descuscions ence fora dla Ladinia. Ma la juria à ence auzé fora n efet colateral positif : te duc i media él vegnù adoré l inom ladin « Antersasc » y nia la traduzion dles chertes geografiches « Zwischenkofel ». La descuscion à perchel a la fin ence contribuì a la valorisazion de n toponim ladin. La parolata dl ann ladina é « piz de pèsc ». La mont de Antersasc á vegnuda definida ti mass-media desche „ultim piz de pèsc“, ma la descuscion à desmostré che an é ciamó dalonc da rové a na pesc anter i interesc desvalifs che roda entourn chesta mont. Desche frasa dl ann él vegnù tout n titul dl foliet “La Usc di Ladins” di 27 de november 2010: „Plan plan toma la rei“, che descrivova i problems che an à ciamó con l internet te n valgunes pertes dla Val Badia. L juech de paroles con la ciantia da Nadé „Plan plan toma la nei“ ti lascia al letour la interpretazion, che pò ester positiva (ence sce plan, mo tert o adora rovarà l internet endlonch tla Val Badia) o negativa (plan, ma dessegur tomarà la rei internet adum a gauja di problems descric tl articul).

Pro la juria taliana se rodova dut entourn l sparagné. Perchel é la parola “risparmio / sparagn” vegnuda liteda sibe parola che parolata dl ann 2010. Y chesta parola à belavisa n segnificat positif y negatif. L segnificat è positif, sce al é referì a na sozieté che à vedù ite che la cualité é plu importanta che la cuantité. Desche l economist Serge Latouche à porté dant te n referat a Bulsan, é i temps dl consum « salvar » de ressorses magari veramenter passés, ma « regrescion » ne mess perchel nia volei dì “jì endò al temp dla pera”, ma se envieia da pensé soura con coscienza sun nost conzet de begnester y de cualité de vita: de chest vers pò “sparagn” ence ester sinonim de “contenteza”. La conotazion è endere dret negativa, sce l sparagn vegn apliché te temps de crisa economica demé te puec setours sensibli, desche cultura, sanité y formazion, coche ala é efetivamenter steda te trueps paisc d’Europa. Souraldut per les families plu da la meseria à chesta sort de sparagn comporté ciamó plu meseria y dejocupazion. Daviache al è demé vegnù ite pueces propostes, ne à la juria taliana lité deguna frasa dl ann 2010.

Les istituzions che organiseia la lita (Istitut per la comunicazion spezifica y multilinguism dl’ EURAC, la biblioteca provinziala Dr. Friedrich Teßmann, l zenter linguistich y la repartizion ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia de Bulsan, l post linguistich dl Istitut Cultural dl Südtirol) y i 12 membri dla juria ti dij dilan a dutes y a duc che à fat propostes per la parola, la parolata y la frasa dl ann 2010 y envieia bele sen a tó pert ence pro la edizion dl 2011.